Oh, el bo de Nicanor!!

Quina gran alegria quan he escoltat a les notícies que al bo de Nicanor Parra li han donat el Premi Cervantes!! Fa uns estius que vaig llegir els  antipoemes de l'enginyer xilè reconvertit a poeta radical; i recorde divertit, llegir-los de tant en tant, en veu alta, a la meua dona i a sa mare (qui no acabava d'entendre com em pareixien tant divertits eixos versos). Tanta passió per Nicanor que va acabar en la realització d'un  fotopoema del seu poema "La doncella y la Muerte"; vídeo que vaig pujar a la xarxa i que ara viatja lliurement de web en web, lluny del meu abast. El poema deia així:

Una doncella rubia se enamora
De un caballero que parece la muerte.

La doncella lo llama por teléfono
Pero él no se da por aludido.

Andan por unos cerros
Llenos de lagartijas de colores.

La doncella sonríe
Pero la calavera no ve nada.

Llegan a una cabaña de madera,
La doncella se tiende en un sofá
La calavera mira de reojo.

La doncella le ofrece una manzana
Pero la calavera la rechaza,
Hace como que lee una revista.

La doncella rolliza
Toma una flor que hay en un florero
Y se la arroja a boca de jarro.

Todavía la muerte no responde.

Viendo que nada le da resultado
La doncella terrible
Quema todas sus naves de una vez:
Se desnuda delante del espejo,
Pero la muerte sigue imperturbable.

Ella sigue moviendo las caderas
Hasta que el caballero la posee.

Enhorabona Nicanor!!

Formulari de Trigonometria (Matemàtiques_1r_Batxillerat)

Hola de nou!! Vos deixe penjat el formulari de trigonometria que vos havia promès esta setmana. Ja sé que teniu damunt l'examen de Copoví (et altr.) i que són moltes les fórmules que heu de recordar. Ací us les deixe resumides, per a que no feu cap barbaritat...com la d'ací baix; que, tot i que està d'allò més malament, no deixa de tindre certa gràcia:

 

 Feu clic en la imatge del formulari per veure'l ampliat!

Resum Formulació Inorgànica (Química_1rBatxillerat)

Us he preparat estos dues fulles on he intentat resumir la formulació inorgànica de compostos químics. La idea és que tingau en una sola fulla tota la nomenclatura [sistemàtica - stock - tradicional] tant dels compostos binaris (òxids, peròxids, hidròxids, halurs, sals neutres) com dels compostos ternaris [àcids oxàcids i oxisals], i si teniu algun dubte a l'hora de formular algun compost mentre feu els exercicis d'estequiometria consulteu amb comoditat el formulari. 

Podeu demanar-me una còpia al repàs o bé, imprimir-vos les imatges. Feu-hi click per vore-les ampliades.

M'ho temava!! L'embolic dels pronoms febles!! (4t_ESO_Valencià)

Quadre resum molt pràctic sobre l'ús dels pronoms febles, que espere que t'ajude, Míriam, a l'hora de fer eixos exercicis de valencià. Els pronoms febles són prou intuïtius per als qui parlem valencià (i encara no sempre), i no gens per als qui sou castellà-parlants, així que sempre està be tindre alguns exemples a mà, i dedicar-hi unes poques vesprades

Profit.

Propietats de Matrius i Determinants (2n_Batxillerat)

Part important d'este primer trimestre per als que curseu 2n de Batxillerat està copat per les matrius i el càlcul del seus determinants. Com esteu veient, calcular el valor d'un determinant és una tasca complexa quan les operacions amb matrius comencen a complicar-se. Moltes voltes, la culpa és nostra, per intentar abordar el càlcul del determinant d'una matriu directament, menyspreant o oblidant propietats dels determinants que en facilitarien el càlcul. Vos deixe ací un exercici que m'ha semblant interessant on has d'indicar quina propietat dels determinants usaries per a facilitar-ne el càlcul. Bon profit.

Llig a Quim Monzó!!

Llegir a Quim Monzó és sempre passar una bona estona. M'agraden molt els seus contes curts, però especialment m'encisen les seues columnes periodístiques. És un tio original, amb sentit comú, fina ironia i molta molta sorna. I així li ho deia a David, un alumne de 2n de Batxillerat, que està un poc amoïnat per la prova de valencià de selectivitat. 

- Llig a Quim Monzó, home! - li vaig dir, escriu molt bé, fa sempre unes exposicions ben raonades en les seues columnes i a més, a més, te molt bon sentit de l'humor. En concret, hi té publicat un llibre on es recullen algunes de les columnes que va publicar en la Vanguardia ara farà uns anys. Són textos curts, ben organizats i t'ajudaran alhora de redactar qualsevol text coherent. És més, li vaig dir al David, jo mateixa l'he llegit quan he hagut de preparar algun examen de valencià a l'escola oficial o la junta. I encara el llig, per gust, perquè m'agrada.

Podeu demanar-lo en qualsevol llibreria, no tindreu problema en trovar-lo. Vos deixe algunes dades sobre el llibre:

• 13.0x22.0cm.
• Nº de páginas: 279 págs.
• Editorial: EL ACANTILADO
• Lengua: CASTELLANO
• Encuadernación: Tapa blanda
• ISBN: 9788495359681
• Año edicón: 2003
• Plaza de edición: BARCELONA
  

 I si no voleu gastar-vos els diners, me'l podeu demanar, que el tinc per casa o llogar-lo de la biblioteca municipal de Vila-real, aixó sí, vos hauran de fer un prèstec interbibliotecari (tardaran unes poques dies més). Bo, si vos animeu, que disfruteu de la lectura!

Salutacions

Temps a per a les mates

Forges quasi sempre l'encerta, i no sé ben bé perquè, però les matemàtiques sempre costen. I d'aixó es queixen molt els meus alumnes, la veritat. Molts d'ells es queixen de que "a classe no ens enterem" perquè "el professor va molt ràpid" o "la professora fa molt pocs exercicis, i sempre els fa ella en la pissarra i no tens temps per preguntar, en copiar-ho tot ja fas prou".

Per què tanta pressa? Possiblement perquè hi ha molt de temari i els temes són llargs. D'altra banda, es dóna poc temps en classe per a que els alumnes pensen o mediten; i és justament el temps qui fa entendre les matemàtiques i tantes altres coses).I hui en dia tot va molt ràpid, i entre els esquemes d'història i els exercicis del quadern d'anglés,l'entrenament de la vesprada... qui té temps per a pensar en les matemàtiques? Ai, temps! Qui en tinguera a cabassos!!

Però si en teniu 2 ó 3 minutets, esbrineu què diantres ha passat ací!! Perquè si ens han de prendre el pèl amb açò, por em fa arrimar-me a un banc!!

 

Exercicis Dissolucions Resolts (1r de Batxillerat)

Tant parlar d'àtoms i ja em deixava el principal!!

Teniu ací alguns exercicis resolts del tema 3: dissolucions, molaritat i concentracions. Feu clic en l'enllaç per descarregar-los. Corresponen als exercicis del Ies FTàrrega.

         .Exercicis Química 1r Batxillerat_Dissolucions

Sort amb l'examen, xics!!

Un nombre molt gran

Sempre em resulta difícil parlar de nombres molt alts, em costa fer-me una imatge mentals una volta la xifra supera el bilió (10^12).

I és justament quan es parla de coses molt menudes, com ara àtoms i mol·lècules quan la calculadora ens torna valors extraordinàriament grans.

-Sabeu quants àtoms hi ha en un sol gram d'hidrògen? -pregunte als meus alumnes. Hi ha tants com ens diu el nombre d'Avogadro: 6,023·10^23.

Ja pots escriure la xifra ben gran a la pissarra, que la sorpresa apenes si arriba a la primera fila de la classe. I és que, és veritat, no estem acostumats a moure'ns amb xifres tan grans.

Ara bé, si fem l'exercici d'imaginar-nos un àtom com una caixeta molt menuda, un cub quadraet, de sols d'1cm de costat, i agafarem tots estos "quadraets" i anarem ficant-los un al costat de l'altre per terra, quina superfície taparíem?

La resposta sembla senzilla: 6,023·10^23 cm2. Uns 60 bilions de kilòmetres quadrats!!!! Si sols disposàrem del'extensió de la península ibèrica, uns 500.000km^2, els quadraets-àtoms anirien amontonant-se uns damunts d'altres fins conseguir una impressionant torre de més de 1200km d'alçada, literalment sortiria de l'atmosfera terrestre per endinsar-se en l'espai exterior!!! No està mal per un sol gram àtoms d'hidrògen, veritat? Així que, efectivament, el nombre d'Avogadro, és molt gran, molt més del que estem disposats a imaginar.

Salutacions

Daltònic, jo?

Segons sembla fou el físic Dalton, aquell del model atòmic, un dels primer en relatar per escrit la pertorbació visual de patia en la distinció dels colors, així que no direm cap barbaritat si afirmem que Dalton era,al cap i a la fi, daltònic.

Haurien de passar més de cent anys per conèixer les causes d'esta malaltia hereditària. El secret estava amagat dins el codi genètic, on les probabilitats de transmetre o no el daltonisme depenia si el gen era recessiu i si actuava igual depenent del sexe de la descendència.

Alguns d'estos trastorns hereditaris són tractats en el tema d'estadística que esteu estudiant. No és massa complicat si pares un poc d'atenció a la col·lecció de problemes que et deixe en l'enllaç. Corresponen als exercicis de genètica per als que esteu cursant 1r de batxillerat al Ies F.Tàrrega. Si teniu algun dubte, podeu consultar-me'l al correu [repas.santabarbara[arroba]yahoo.es] o en el repàs. Espere Carlos L. que te siguen d'ajuda.

Si voleu descarregar-los, feu clic ací: exercicis d'estadística-genètica  

Si llancem un dau...

Si llancem un dau dues vegades, troba la probabilitat d'obtenir dues vegades 5.

Moltes voltes dóna un poc d'angoixa ficar-se a resoldre este tipus de problemes, ens empenyem en buscar al llibre de matemàtiques una fórmula màgica que ho resolga i moltes voltes, com esta, la solució és ben senzilla. 

Pareu atenció: es podria canviar l'enunciat i dir: llancem dos dau calcular la probabilitat d'obtindre dos 5. Una forma prou distreta d'abordar-ho seria "dibuixar" totes les solucions.

         11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16         En cada cas,la xifra de les desenes
         21 - 22 - 23 - 24 - 25 - 26         indica el nº obtés en el primer dau,
         31 - 32 - 33 - 34 - 35 - 36         la xifra de les unitat el nº obtés en
         41 - 42 - 43 - 44 - 45 - 46         el segon dau.
         51 - 52 - 53 - 53 - 55 - 56
         61 - 62 - 63 - 64 - 65 - 66 

        Per tant la probabilitat d'obtindre dos 5 és remota, sols hi ha un únic cas entre els 36 casos possibles. Així, diries que:

          P(55) = casos favorables / casos totals = 1/36 

        Esta forma és la mes senzilla de resoldre el problema, però obviàment hi ha més formes. Tria la que més t'agrade:


       P(5 i 5 ) = 1/6 · 1/6 = 1/36


      on P(5) = P(traure un 5 en una tirada)= 1/6

Vos deixe una quants problemes més resolts ací;corresponen als exercicis de primer de Batxillerat del IES F.Tàrrega (de Copoví). L'exercici del post és el nº19, dins la secció Probabilitat d'esdeveniments en experiments compostos. 

Salutacions i profit

 

Un diumenge qualsevol...

Un diumenge qualsevol, com aquest, pot ser ben bo per començar un bloc. 

La nostra intenció és ben senzilla: facilitar-vos a través de la xarxa materials didàctics, exercicis i altres qüestions resoltes, que ens semblen interessants, que vos ajuden a aprovar eixes temudes Matemàtiques, la Física dels moviments i la Química amb la seua extensa taula d'elements.

Esta setmana publicarem:

 - Sèrie de exercicis resolts d'estadística, per a aquells que esteu estudiant 1r de Batillerat al IES F.Tàrrega.

 - Sèrie de problemes de química sobre les lleis de reacció, mols i nombre d'Avogadro

  Confiem en que vos siguen de profit,

  Salutacions